Select Page

Per què volem #ConstruirUnFuturMillor?

La crisi de la COVID-19 no és només sanitària i econòmica és també una crisi social sense precedents, que amenaça amb ser encara més excloent, injusta i desigual que la del 2008.

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i les seves 33 federacions, amb més de 3.000 entitats socials catalanes, reclamen a les Administracions que la sortida a la crisi sigui diferent a l’última i que aquest cop tothom superi les conseqüències socials derivades de la pandèmia, sobretot les persones més vulnerables.

Avisem que la recepta de les polítiques d’austeritat i retallades no es pot tornar a aplicar perquè han comportat més pobresa i desigualtats.

Reclamem que no es poden tornar a repetir els mateixos errors i que no es poden posar pedaços, calen canvis profunds i estructurals

Per això, insistim que no volem tornar a la situació d’abans, volem aprofitar aquest nou escenari per construir un futur millor, veritablement més inclusiu, just i equitatiu.

Augmenten per 3 les peticions d'ajuda per menjar
Més d'un milió de persones sense feina
S'incrementen les peticions d'ajuda per a l'habitatge

Les 16 mesures que la Taula del Tercer Sector proposa per #ConstruirUnFuturMillor

La Taula insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a elaborar un Pla d’Emergència Social. Clica a sobre de cada mesura per saber quines són les prioritats que defensem per superar aquesta crisi social.

1. Garantir la interlocució directa i regular entre el Tercer Sector Social i les administracions públiques.

L'actual crisi ha evidenciat el paper de servei públic de les entitats del tercer sector social com una peça més del sistema a l’hora de sostenir socialment el país. I per això s'ha posat de manifest la necessitat d'equiparar-lo amb els agents socials actualment reconeguts i tenir en compte al tercer sector en tots els òrgans de presa de decisió i de coordinació que afectin els col·lectius atesos per les entitats. Aquest reconeixement ha d’anar acompanyat de l’impuls d’una llei del Tercer Sector Social.

2. Avançar cap a un model que primi la subsidiarietat i, a la vegada, la coordinació interinstitucional.
L’estat d’alarma ha posat en entredit la distribució de competències entre les diferents administracions locals, autonòmiques i estatal, així com entre els diferents departaments de cadascuna d’aquestes. El més important és l’atenció a les persones i poder prendre les decisions tan a prop com es pugui dels ciutadans i ciutadanes. Això s’ha de fer de forma eficient, la qual cosa implicarà una adequada coordinació i complementarietat dels diferents actors.

3. Reconèixer i prestigiar el paper de l’acció social.
La situació d’emergència actual no pot substituir ni eclipsar la garantia dels drets socials. Cal donar el prestigi tan merescut dels serveis socials, reconèixer el paper de les entitats del tercer sector social com a agents de servei públic i dotar-los de la legitimitat i recursos necessaris per garantir el seu correcte i ple funcionament. És necessari disposar del Pla Estratègic dels Serveis Socials i que la seva proposta inclogui els efectes, les fortaleses i les debilitats manifestades durant aquesta crisi.

4. Augmentar la cooperació i el treball conjunt dels serveis socials bàsics i les entitats socials.
Aquestes primeres setmanes de crisi s’ha fet visible la magnitud dels problemes socials que han aflorat pel confinament i la pandèmia i les dificultats de reorganitzar l’atenció per evitar l’extensió de la infecció han creat en els serveis socials bàsics dificultats molt importants per donar resposta i les entitats socials han estat capaces de donar respostes àgils a problemes emergents. S’ha demostrat que cal aprofundir molt més en la coordinació, la cooperació i el treball conjunt, posant en valor com les entitats socials fan un servei públic de primera línia i reconèixer aquest paper. També creiem que cal establir sistemes d’informació sòlids, especialment en l’àmbit de l’atenció a la pròpia llar i en l’entorn comunitari.

5. Incrementar els compromisos ja establerts en els pressupostos 2020 en matèria de polítiques socials.
Cal augmentar de forma substancial els recursos que els pròxims anys s’han de dedicar a l’atenció social. No només en recursos directes per a les persones més vulnerables sinó també per permetre un increment dels serveis socials que han d’ajudar a la recuperació de la ciutadania. Aquest increment no només serà necessari per a aquest any sinó que també s’haurà de tenir en compte en els pressupostos del 2021.

6. Dissenyar mesures transformadores i de canvi estructural.
La crisi actual ha posat en relleu les problemàtiques que el tercer sector social sempre ha reclamat. Les mesures que es dissenyin a partir d’ara han de ser en clau de canvi global, de transformació a llarg termini i que donin una resposta de canvi als problemes estructurals des d’una perspectiva integrada social, econòmica i ambiental. Cal potenciar un desenvolupament econòmic que asseguri un creixement de la productivitat i un repartiment equitatiu i sostenible mediambientalment que no deixi ningú enrere, com estableix l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els seus 17 objectius. És necessari combatre l’arrel del problema per evitar repetir les mateixes situacions en un futur.

7. Assegurar la garantia d’ingressos en quantia i cobertura.
A l’espera de conèixer quin serà l’encaix que la prestació de l’Ingrés Mínim Vital tindrà respecte de la RGC és evident que el sistema que en resulti ha d’aspirar a fer que realment arribi a totes les persones que ho necessitin, que ho faci de forma àgil facilitant al màxim els tràmits i la gestió de la prestació i que arribi a cobrir totes les seves necessitats econòmiques per tenir una vida digna.

8. Incidir a l’Estat per aplicar, de manera urgent, una regulació del preu del lloguer i establir mesures d’increment del parc d’habitatge social a través d’un nou Pla Nacional de l’Habitatge a Catalunya.
Cada vegada són més les persones que tenen dificultats per fer front a les despeses d’habitatge a causa de pèrdua la feina i la reducció dels salaris. Cal garantir l’accés a un habitatge digne com a mesura fonamental per assegurar els mínims vitals i d’independència personal. Les diverses administracions públiques (Govern de l’estat, Govern de la Generalitat i governs locals) han de coordinar-se en aquest objectiu.

9. Garantir el dret a l’energia i prendre mesures per fer front al deute.
Les mesures actuals preses en matèria de pobresa energètica no eviten l’acumulació del deute de les llars, només el posposen. El deute que es generi dels aplaçaments dels pagaments dels subministres, un cop cessi la mesura aplicada durant el confinament, s’haurà duplicat perquè s’hi haurà sumat molta més població.

10. Fer polítiques integrals, empoderadores i centrades en la persona.
Més enllà del que ara es decideixi en clau d’emergència, cal planificar respostes integrals el màxim de dignificants perquè les persones siguin autònomes en la gestió de les seves pròpies necessitats.

11. Avançar cap a un model d’atenció comunitària.
En un context de crisi amb escassetat de recursos l’acció comunitària, de la mà de les entitats socials, és de vital importància per donar resposta a les necessitats de cada territori i de cada barri, d’acord amb la realitat local i com recomanen les directives europees.

12. Crear un fons extraordinari per a la infància i l’adolescència.
Aquest fons haurà de ser alimentat per les transferències que es facin a les comunitats autònomes per altres fons d’ingressos europeus i pròpies del govern català amb l’objectiu de crear una reserva que pugui esmorteir els efectes presents i futurs de la crisi sanitària actual sobre la infància i l’adolescència de Catalunya.

13. Assegurar el finançament destinat a la inserció laboral de col·lectius vulnerables.
Tot i la retallada anunciada pel govern de l’estat, cal insistir perquè la Generalitat incrementi el pressupost destinat a les polítiques actives d’ocupació.

14. Desenvolupar i dotar econòmicament els plans d’integració social i sanitària ja dissenyats com el PINSAP, el PAISS i l’ENAPISC.
Cal accelerar aquests plans i dotar-los del finançament necessari per evitar que la situació empitjori encara més a mitjà i llarg termini. Així mateix, les entitats socials que formem part de la xarxa assistencial i que comptem amb atenció sanitària han de ser incloses en els mecanismes de planificació i execució, amb la integració en un únic sistema sanitari universal de sanitat pública a tots els efectes.

15. Revisar, actualitzar i incrementar la Cartera de Serveis i les tarifes.
Les entitats estan prestant serveis essencials, alguns vinculats a la Cartera de Serveis i d’altres no, que en massa casos estan finançats a través de subvencions. En cap cas s'ha de finançar serveis essencials d’atenció a les necessitats de les persones mitjançant una eina precària com són les subvencions, alhora que cal posar en marxa serveis en els col·lectius que històricament n’han quedat més al marge. En els pressupostos aprovats al Parlament les tarifes vigents per als serveis concertats són les previstes per a l’any 2019, la qual cosa perpètua una situació que és insostenible per a les entitats i que va en contra dels drets de les persones usuàries a qui es destinen aquests serveis. D’altra banda, en tant que aquesta revisió de tarifes podria repercutir en la millora de les condicions laborals de les professions vinculades a la cura de les persones i les seves necessitats, la Taula dona suport a les mesures i reivindicacions que la patronal del sector, la Confederació Empresarial del Tercer Sector, defensa en les taules de negociació i davant l’administració en l’àmbit de les seves competències.

16. Incrementar la contractació reservada i la concertació.
Els mercats reservats han de servir per reactivar llocs de feina, especialment sensibles, perquè els col·lectius que atenen les entitats són els que quedaran més perjudicats per aquesta crisi. D’altra banda cal que la Generalitat compleixi amb el compromís recollit a la Llei de mesures fiscals i financeres per al 2020 d’aprovar una llei de concertació en els serveis d’atenció a les persones.

Tu també pots #ConstruirUnFuturMillor. Segueix-nos 👆

Les 16 mesures que la Taula del Tercer Sector proposa per #ConstruirUnFuturMillor

La Taula insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a elaborar un Pla d'Emergència Social. Clica a sobre de cada mesura per saber quines són les prioritats que defensem per superar aquesta crisi social.

1. Garantir la interlocució directa i regular entre el Tercer Sector Social i les administracions públiques.

L'actual crisi ha evidenciat el paper de servei públic de les entitats del tercer sector social com una peça més del sistema a l’hora de sostenir socialment el país. I per això s'ha posat de manifest la necessitat d'equiparar-lo amb els agents socials actualment reconeguts i tenir en compte al tercer sector en tots els òrgans de presa de decisió i de coordinació que afectin els col·lectius atesos per les entitats. Aquest reconeixement ha d’anar acompanyat de l’impuls d’una llei del Tercer Sector Social.

2. Avançar cap a un model que primi la subsidiarietat i, a la vegada, la coordinació interinstitucional.
L’estat d’alarma ha posat en entredit la distribució de competències entre les diferents administracions locals, autonòmiques i estatal, així com entre els diferents departaments de cadascuna d’aquestes. El més important és l’atenció a les persones i poder prendre les decisions tan a prop com es pugui dels ciutadans i ciutadanes. Això s’ha de fer de forma eficient, la qual cosa implicarà una adequada coordinació i complementarietat dels diferents actors.

3. Reconèixer i prestigiar el paper de l’acció social.
La situació d’emergència actual no pot substituir ni eclipsar la garantia dels drets socials. Cal donar el prestigi tan merescut dels serveis socials, reconèixer el paper de les entitats del tercer sector social com a agents de servei públic i dotar-los de la legitimitat i recursos necessaris per garantir el seu correcte i ple funcionament. És necessari disposar del Pla Estratègic dels Serveis Socials i que la seva proposta inclogui els efectes, les fortaleses i les debilitats manifestades durant aquesta crisi.

4. Augmentar la cooperació i el treball conjunt dels serveis socials bàsics i les entitats socials.
Aquestes primeres setmanes de crisi s’ha fet visible la magnitud dels problemes socials que han aflorat pel confinament i la pandèmia i les dificultats de reorganitzar l’atenció per evitar l’extensió de la infecció han creat en els serveis socials bàsics dificultats molt importants per donar resposta i les entitats socials han estat capaces de donar respostes àgils a problemes emergents. S’ha demostrat que cal aprofundir molt més en la coordinació, la cooperació i el treball conjunt, posant en valor com les entitats socials fan un servei públic de primera línia i reconèixer aquest paper. També creiem que cal establir sistemes d’informació sòlids, especialment en l’àmbit de l’atenció a la pròpia llar i en l’entorn comunitari.

5. Incrementar els compromisos ja establerts en els pressupostos 2020 en matèria de polítiques socials.
Cal augmentar de forma substancial els recursos que els pròxims anys s’han de dedicar a l’atenció social. No només en recursos directes per a les persones més vulnerables sinó també per permetre un increment dels serveis socials que han d’ajudar a la recuperació de la ciutadania. Aquest increment no només serà necessari per a aquest any sinó que també s’haurà de tenir en compte en els pressupostos del 2021.

6. Dissenyar mesures transformadores i de canvi estructural.
La crisi actual ha posat en relleu les problemàtiques que el tercer sector social sempre ha reclamat. Les mesures que es dissenyin a partir d’ara han de ser en clau de canvi global, de transformació a llarg termini i que donin una resposta de canvi als problemes estructurals des d’una perspectiva integrada social, econòmica i ambiental. Cal potenciar un desenvolupament econòmic que asseguri un creixement de la productivitat i un repartiment equitatiu i sostenible mediambientalment que no deixi ningú enrere, com estableix l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els seus 17 objectius. És necessari combatre l’arrel del problema per evitar repetir les mateixes situacions en un futur.

7. Assegurar la garantia d’ingressos en quantia i cobertura.
A l’espera de conèixer quin serà l’encaix que la prestació de l’Ingrés Mínim Vital tindrà respecte de la RGC és evident que el sistema que en resulti ha d’aspirar a fer que realment arribi a totes les persones que ho necessitin, que ho faci de forma àgil facilitant al màxim els tràmits i la gestió de la prestació i que arribi a cobrir totes les seves necessitats econòmiques per tenir una vida digna.

8. Incidir a l’Estat per aplicar, de manera urgent, una regulació del preu del lloguer i establir mesures d’increment del parc d’habitatge social a través d’un nou Pla Nacional de l’Habitatge a Catalunya.
Cada vegada són més les persones que tenen dificultats per fer front a les despeses d’habitatge a causa de pèrdua la feina i la reducció dels salaris. Cal garantir l’accés a un habitatge digne com a mesura fonamental per assegurar els mínims vitals i d’independència personal. Les diverses administracions públiques (Govern de l’estat, Govern de la Generalitat i governs locals) han de coordinar-se en aquest objectiu.

9. Garantir el dret a l’energia i prendre mesures per fer front al deute.
Les mesures actuals preses en matèria de pobresa energètica no eviten l’acumulació del deute de les llars, només el posposen. El deute que es generi dels aplaçaments dels pagaments dels subministres, un cop cessi la mesura aplicada durant el confinament, s’haurà duplicat perquè s’hi haurà sumat molta més població.

10. Fer polítiques integrals, empoderadores i centrades en la persona.
Més enllà del que ara es decideixi en clau d’emergència, cal planificar respostes integrals el màxim de dignificants perquè les persones siguin autònomes en la gestió de les seves pròpies necessitats.

11. Avançar cap a un model d’atenció comunitària.
En un context de crisi amb escassetat de recursos l’acció comunitària, de la mà de les entitats socials, és de vital importància per donar resposta a les necessitats de cada territori i de cada barri, d’acord amb la realitat local i com recomanen les directives europees.

12. Crear un fons extraordinari per a la infància i l’adolescència.
Aquest fons haurà de ser alimentat per les transferències que es facin a les comunitats autònomes per altres fons d’ingressos europeus i pròpies del govern català amb l’objectiu de crear una reserva que pugui esmorteir els efectes presents i futurs de la crisi sanitària actual sobre la infància i l’adolescència de Catalunya.

13. Assegurar el finançament destinat a la inserció laboral de col·lectius vulnerables.
Tot i la retallada anunciada pel govern de l’estat, cal insistir perquè la Generalitat incrementi el pressupost destinat a les polítiques actives d’ocupació.

14. Desenvolupar i dotar econòmicament els plans d’integració social i sanitària ja dissenyats com el PINSAP, el PAISS i l’ENAPISC.
Cal accelerar aquests plans i dotar-los del finançament necessari per evitar que la situació empitjori encara més a mitjà i llarg termini. Així mateix, les entitats socials que formem part de la xarxa assistencial i que comptem amb atenció sanitària han de ser incloses en els mecanismes de planificació i execució, amb la integració en un únic sistema sanitari universal de sanitat pública a tots els efectes.

15. Revisar, actualitzar i incrementar la Cartera de Serveis i les tarifes.
Les entitats estan prestant serveis essencials, alguns vinculats a la Cartera de Serveis i d’altres no, que en massa casos estan finançats a través de subvencions. En cap cas s'ha de finançar serveis essencials d’atenció a les necessitats de les persones mitjançant una eina precària com són les subvencions, alhora que cal posar en marxa serveis en els col·lectius que històricament n’han quedat més al marge. En els pressupostos aprovats al Parlament les tarifes vigents per als serveis concertats són les previstes per a l’any 2019, la qual cosa perpètua una situació que és insostenible per a les entitats i que va en contra dels drets de les persones usuàries a qui es destinen aquests serveis. D’altra banda, en tant que aquesta revisió de tarifes podria repercutir en la millora de les condicions laborals de les professions vinculades a la cura de les persones i les seves necessitats, la Taula dona suport a les mesures i reivindicacions que la patronal del sector, la Confederació Empresarial del Tercer Sector, defensa en les taules de negociació i davant l’administració en l’àmbit de les seves competències.

16. Incrementar la contractació reservada i la concertació.
Els mercats reservats han de servir per reactivar llocs de feina, especialment sensibles, perquè els col·lectius que atenen les entitats són els que quedaran més perjudicats per aquesta crisi. D’altra banda cal que la Generalitat compleixi amb el compromís recollit a la Llei de mesures fiscals i financeres per al 2020 d’aprovar una llei de concertació en els serveis d’atenció a les persones.

Tu també pots #ConstruirUnFuturMillor. Segueix-nos 👆

Si necessites algun tipus de servei o suport,
també pots cercar la teva entitat al
mapa d’entitats de la Taula.

Logos Federacions Taula d'entitats
Logos Federacions Taula d'entitats
Logotip Entitat d'utilitat pública

© Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya

Horari d’oficina: De dilluns a dijous de 9 a 14 i de 15 a 18 hores i divendres de 9 a 15 hores.

c/ Rocafort 242 bis 2n 08029 Barcelona   |   taula@tercersector.cat   |   93 310 57 07